Article d’opinió de Joan S. Sorribes.
La proposta de reforma de la Constitució Bolivariana de Veneçuela, que afecta a una trentena d’articles, en multituds d’aspectes, dels quals destaca la reorganització territorial de la República, el traspàs de poder públic a instàncies ciutadanes directes, i una modificació substancial dels tipus de propietats (que, tranquils, no atempta contra la propietat privada, sinó que consagra també la propietat social i també la comunal o cooperativa), pareix que, per als altaveus dels mèdia patrocinats per les grans corporacions internacionals i pels Estats Units, només té un punt: la possible reelecció d’Hugo Chávez en la presidència de la República. I és que Chávez proposa que no es limite el número de mandats pels quals pot ser triat qualsevol ciutadà per a la Presidència. És a dir, proposa un disbarat terrible com és copiar el model de reelecció vigent per a la presidència del govern espanyol (per exemple, o de la majoria de governs democràtics occidentals, on on es limita majoritàriament això). Caxis, Chávez, quin error: voler funcionar com funciona la majoria!
En el cas espanyol això encara va més enllà: o és que ací cada 4 o 7 anys elegim Rei? No, nosaltres el tenim no sols a perpetuitat per llinatge, al borbó pare, al fill, al nét… Tot molt constitucional…, i democràtic, i no com este senyor que no para de parlar de Bolivar i del Socialisme del segle XXI, s’omplen la boca de dir els apologetes de l’Imperi.
Es podra, dic jo, discutir si és la millor de les mesures traure totalment la limitació de mandats per elegir un president, si és el millor per a una democràcia o no, fins i tot si és convenient en aquell context o no.., però dir que això no es democràtic, és un insult a la racionalitat i a l’ètica, una manipulació feridora, ganes de fer la punyeta…
Quan un sistema polític partix de la democràica, es manté en la democràcia, i encara més, amplia la democràcia, com és el cas de Veneçuela, i és des d’estos supòsits que pretén construir un nou model social, el Socialisme, no és de rebut que vinguen els santons imperials a pontificar i mentir sobre el que passa en aquella República. Per a mi el que passa, a dia de hui, està meridiànament clar: s’han empenyat en dir-li no a la rapinya capitalista i construir un socialisme democràtic i participatiu que no li ve de gust a l’amic americà i la seua conhort de miserables vassalls arreu del món.
La proposta de reforma de la Constitució Bolivariana de Veneçuela, que afecta a una trentena d’articles, en multituds d’aspectes, dels quals destaca la reorganització territorial de la República, el traspàs de poder públic a instàncies ciutadanes directes, i una modificació substancial dels tipus de propietats (que, tranquils, no atempta contra la propietat privada, sinó que consagra també la propietat social i també la comunal o cooperativa), pareix que, per als altaveus dels mèdia patrocinats per les grans corporacions internacionals i pels Estats Units, només té un punt: la possible reelecció d’Hugo Chávez en la presidència de la República. I és que Chávez proposa que no es limite el número de mandats pels quals pot ser triat qualsevol ciutadà per a la Presidència. És a dir, proposa un disbarat terrible com és copiar el model de reelecció vigent per a la presidència del govern espanyol (per exemple, o de la majoria de governs democràtics occidentals, on on es limita majoritàriament això). Caxis, Chávez, quin error: voler funcionar com funciona la majoria!
En el cas espanyol això encara va més enllà: o és que ací cada 4 o 7 anys elegim Rei? No, nosaltres el tenim no sols a perpetuitat per llinatge, al borbó pare, al fill, al nét… Tot molt constitucional…, i democràtic, i no com este senyor que no para de parlar de Bolivar i del Socialisme del segle XXI, s’omplen la boca de dir els apologetes de l’Imperi.
Es podra, dic jo, discutir si és la millor de les mesures traure totalment la limitació de mandats per elegir un president, si és el millor per a una democràcia o no, fins i tot si és convenient en aquell context o no.., però dir que això no es democràtic, és un insult a la racionalitat i a l’ètica, una manipulació feridora, ganes de fer la punyeta…
Quan un sistema polític partix de la democràica, es manté en la democràcia, i encara més, amplia la democràcia, com és el cas de Veneçuela, i és des d’estos supòsits que pretén construir un nou model social, el Socialisme, no és de rebut que vinguen els santons imperials a pontificar i mentir sobre el que passa en aquella República. Per a mi el que passa, a dia de hui, està meridiànament clar: s’han empenyat en dir-li no a la rapinya capitalista i construir un socialisme democràtic i participatiu que no li ve de gust a l’amic americà i la seua conhort de miserables vassalls arreu del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada