Una proposta per a una ruptura democràtica
davant les pròximes eleccions al Parlament espanyol
(Carta Oberta al moviment 15M
i als nuclis d'activistes socials, polítics, sindicals i ciutadans
de l'esquerra i el valencianisme)
La crisi econòmica, social, politica i ideològica, la crisi global que travessem, ha despertat nous sectors combatents que se sumen en les mobilitzacions populars dels últims mesos a sectors de lluitadors i lluiitadores activistes i actius des de fa dècades. Els actes de rebel·lia, a poc a poc, han passat a ser un moviment de revolta com ho posa de manifest un dels últims lemes emprats pel moviment 15M: No és una crisi, és el sistema! Només hi ha un camí i és donar el pas perquè eixa revolta esdevinga una vertadera revolució, és a dir un no definitiu al present i un sí al futur nou.
El clam àmpliament majoritari dels moviments populars despertats centra les seues reivindicacions a favor d’un aprofundiment en la democràcia real, en tots els terrenys de la vida pública i en tots els àmbits, en la submissió de l’àmbit econòmic a les necessitats de la majoria social, i singularment dels sectors populars més dramàticament afectats per la crisi-sistema, i a la democràcia real constituida sobre l’empoderament de les classes populars; en la constatacio de la impossibilitat de progrés, llibertat i justícia social en el marc de l’actual sistema, concretat a l’Estat espanyol en l’ordre constitucional emanat de l’any 78, hereu i conseqüència directa de la dictadura franquista.
Malgrat la potència i vivacitat de la mobilitació popular dels últims mesos, des de les respostes obreres i ciutadanes a l’acció del moviment 15M, malgrat l’ampliació de la consciència revolucionària i de l’extensió de les resistències, el sistema no sols no ha fet cap moviment de recular en els seus propòsits, sinò que contràriament encara ha donat i dóna noves passes per aconduir-nos cap a un escenari que ens faria retrocedir no ja dècades sinò fins a situacions pròpies dels principis del segle XX, com allò que significa l’assumpció de l’anomenat Pacte de l’Euro i el segrest dels vertaders pols de poder fora de les mans de la ciutadania.
Cal anar perdent la por a l'acció i a les paraules, hem passat dels actes de rebel·lia als actes de revolta, ens queda passar dels actes de revolta a la revolució.
Ja és hora, doncs, de fixar un dia i una hora no per a la revolta, sinò per a la revolució. D’assumir que l’unica via d’avanç popular i democràtic és impulsar una ruptura democràtica, un canvi d’arrel, a partir del qual ens siga possible reconstruir-nos i construir una nova societat. Prendre les rengles dels propis destins, constituir-nos en ciutadans lliures capaços d’escriure la Història i com a tals passar del “No ens representen” al “Ens representem nosaltres mateixos”.
El moviment 15M i els activistes socials, sindicals i polítics que s’han mantingut, i es mantenen, lleials als interessos populars, són la llavor d’un subjecte revolucionari emergent i en constitució. I les taules de reivindicacions que han elaborat són el resum d’un programa democràtic i popular que, perquè es vol siga protagonitzat i realitzat per la ciutadania implicada tota, necessàriament ha de ser vehiculat des de les comunitats de base cap amunt als diferents àmbits als quals democràticament eixes comunitats decidisquen adherir-se, sense cap imposicio prèvia.
Hora és ja de prendre amb decisió el camí d’una ruptura democràtica que pose en marxa els processos constitucionals de cada poble de l’Estat espanyol, de neutralitzar qualsevol intent d’involució i garantir eixa nova transició, ara sí lliure, i d’adoptar-hi, sense més dilació, el conjunt de mesures socials, polítiques i econòmiques que són consens i clam popular per, en primer terme, fer pagar la crisi als qui l’han provocada, per dur a terme la democràcia real i per empoderar la ciutadania i cimentar i construir un societat nova.
La presió popular, la mobilització, l’empoderar-se dels carrers és condició sine qua non per a fer que eixa ruptura democràtica puga produir-se satisfactòriament i amb els mínims patiments possibles. Ampliar eixa mobilització, fer convergir amb generositat i amb una estratègia compartida i consensuada des de baix tots els sectors actius és la forma d’aconseguir que una àmplia majoria social es faça protagonista de la ruptura que propugnem. Una condició, per tant, imprescindible…, però no suficient. Cal traduir organitzativament eixa presió popular, la mobilització, en organització, en creació de contrapoder, en empoderament popular, en una horitzontalitat organitzada, tan flexible com exigix la pluralitat i tan ferma com exigix el repte.
Hem de ser capaços de fer arribar a les actuals institucions tant la potència dels carrers i les places, com les taules de reivindicacions consensuades, com la mateixa pluralitat que expressen el conjunt dels mobilitzats i mobilizades, que és, i això és important subrratllar-lo, una de les màximes riqueses de la revolta i una garantia de canvi radical i fermesa en els objectius. Eixe dur a les actuals institucions, en cada àmbit, la revolta té una plasmació possible, realista i digna en aplicar la màxima de ni un sol vot per als partits del sistema, ni un sol recolzament a les organitzacions socials, polítiques i sindicals lacàies del sistema: dur a les institucions només les veus d’aquells que es comprometen amb l’ideari de la revolució democràtica i popular que germinem.
Posar dia i hora a la revolució, un senyal ben visible en l’escena política i social que tothom puga reconèixer com el punt d’inflexió.
El dia i l’hora poden ser les pròximes eleccions al Parlament espanyol. I la senyal inequivoca d’aquesta ruptura democràtica pot ser un vot majoritari per a les forces polítiques i candidatures que es comprometen sense fisures a aquesta ruptura democràtica, amb l’obertura dels processos constitucionals i d’autodeterminació en cada comunitat, amb l’empoderament popular i la democràcia real, i amb el programa de mínims polítics, socials i econòmics pels que clama la majoria de la ciutadania, els pobles treballadors.
Ni un vot per als lacais del sistema: omplim de revolucionaris de cada poble de l’Estat el Parlament espanyol i tornem, alhora, a prendre els carrers i les places per conquistar un futur de dignitat, llibertat i justícia social.
Volem un full en blanc per escriure la nostra Història!
Col·lectiu UTOPIA
