Vixca la revolta, vixca Tibet lliure

Article d'opinió de Joan S. Sorribes

Dos setmanes de revoltes viuen ja al país de l'Himalàia, al Tibet, ocupat per la República Popular Xina. Ni són les primeres revoltes nacionals tibetanes ni seran les últimes, perquè el poder militar i polític de les autoritats xineses acabaren imposant-se allà i arreu dels països que conformen el gengant asiàtic, com ho feren fa uns anys en la plaça de Tiananmen... La República Popular Xina no és, precísament, un exemple de respecte als drets humans i la democràcia, exactament igual que no ho són ni la Rússia de Putín, ni els Estats Units de Bush, ni l'Espanya de Zapatero...
El Tibet té dret a la seua llibertat nacional, és a dir, a la lliure determinació del seu futur pels seus propis ciutadans i a la seua plena sobirania, a conformar la seua pròpia i singular i diferenciada voluntat ciutadana. Ni més ni menys que qualsevol altre poble del món. Per la mateixa regla de tres que Cuba té dret a defensar la seua pròpia sobirania front a l'amenaça imperialista nord-americana, el Tibet té el mateix dret a rebre la solidaritat de tots els demòcrates del món en defensa de la seua expressió sobirana segrestada per l'imperialisme xinés. O els valors que defensem són universals i globals o no passen de ser mers interessos, en alguns casos legítims i en altres ben dubtosos.
L'esquerra valenciana no pot quedar impassible davant la repressió del poble tibetà, perquè seria traïr el seu valor més fonamental: la defensa de la llibertat per damunt de tot.

La bellesa de la festa

Article d’opinió de Joan S. Sorribes

L’alegria llibertària d’una festa: València i les seues falles

Cada any la festa acaba en foc. És el rebement anual que els valencians fem a la primavera, la nostra festa catàrquica, l’expressió popular i lúdica que hem fet nostra des d’una tradició arrelada en una tradició encara més antiga, un emocionat i emocionant parèntesi que vivim any rere any: foc i traca.
Al món no trobarem més de deu esdeveniments festius que per magnitud s’acomparen, ni per necessitat d’autoganització, ni per masiva participació, ni per les implicacions que té la festa en la vida qüotidiana d’un poble…
Falles signifiquen desenes de milers de ciutadans organitzats al llarg de l’any, treballant de manera cooperativa i autogestionada, per culminar en la setmana de març. Falles signifiquen una ciutat mitjana europea, rebent al seu sí, sense problemas destacables, una massa de visitants semblant a la seua pròpia població. Falles signifiquen que durant una setmana la capital d’un país cedix el govern als ciutadans: ni els cotxes, ni les autoritats, ni les forces d’ordre públic, ni la festa institucionalitzada, ni cap dels símbols i institucions dels poders establerts governen realment sobre una ciutat i unes comarques que són presses festívolament per la ciutadania. Falles signifiquen crítica sense censures ni limitacions: borbons que es cremen, cristos i maries en actituds gens devotes, mahomes mostrant-se irrespetuosament… Falles signifiquen participació masiva i integració, mescla i mestissatge, tradició i modernitat, art, música, cultura, el valencià fet present com a llengua d’expressió festiva…, i també hi ha, tot plegat, la festa del negoci, la festa del poder, la festa de la impostura, la festa de premis i premiats.
La bellesa de la festa fallera és el paradigma que representa: el d’una setmana en què la idea llibertària, la idea ecològica, la idea democràtica, la idea de l’autogestió i el cooperativisme, la idea la llibertat de pensament i d’expressió, la idea del poder real exercit per la ciutadania, la idea de la integració i de l’esperit lúdic, pren cos i ànima durant una llarga setmana per acabar convertit en foc i flama, a l’espera d’un nou i segur renaixement l’any que ve.
Quan el foc crema la falla del meu carrer, nosaltres hem cridat: Vixca València lliure!

Joan Vicent Cuenca i Joan S. Sorribes, el dia 6 de març a la Universitat Politècnica de Gandia

Joan Vicent Cuenca i Joan S. Sorribes, candidats al Congrés i al Senat, per les demarcacions de València i Castelló, en les pròximes eleccions, participaren en una conferència i una xarrada-col·loqui a la Universitat Politècnica de Gandia, organitzada pel col·lectiu UTOPIA XXI, sota el títol: "Les tres ecologies" i "Les altres dos ecologies", respectivament.

Joan Vicent Cuenca i Joan S. Sorribes, candidats al Congrés i al Senat, per les demarcacions de València i Castelló, en les pròximes eleccions, participaren en una conferència i una xarrada-col·loqui a la Universitat Politècnica de Gandia, organitzada pel col·lectiu UTOPIA XXI, sota el títol: "Les tres ecologies" i "Les altres dos ecologies", respectivament. “El futur està en les mans dels qui hui se s’adonen que no podem viure en un món que condemna 800 milions de persones en el món a morir de fam i altres 800 milions a sobreviure amb menys d’1 dòllar al dia”, explicava Joan Vicent Cuenca este matí. “L’ecologia social aplicada al nostre propi país ens empeny a exigir un espai propi, una identitat que siga respectada, una sobirania que ens permeta projectar-nos al futur, sobreviure i ser allò que som: valencians”, conclogué Joan S. Sorribes, coordinador nacional d’Estat Valencià.

Joan Vicent Cuenca i Joan S.Sorribes ahir a un col·loqui a la Universitat Politècnica de Gandia: “Hem d’iniciar un nou camí que ens porte a la Sobirania Valenciana i a una societat ecològica”.


Els cartells anunciadors dels dos actes anaven il·lustrats amb la imatge d'un bonobo, com a símbol d'una forma no violenta de resoldre els conflictes, que estos primats tenen a gala en la seua societat i cultura.