Valencians, i punt…, puntval, sí, junts!

Article d'opinió de Joan S. Sorribes

He imaginat per un moment la pantalla del meu ordenador plena de webs, totes elles acabades en .val. Més de 5 milions de .val en el cercador. I m’agrada.
La majoria d’estes webs estan escrites en valencià, algunes també en castellà, algunes són bilingües, trilíngües o més, hi ha qui escriu segons com i qui posa segons kom, qui escriu vaixell i qui escriu barco, qui diu aquests o qui diu estos… M’agrada i m’il·lusiona… tot plegat, tot punt val. Valencians i punt.
Hi ha ajuntaments, associacions, empreses, blocs, acadèmies, universitats, diaris, partits, fulanitos i menganitos, la Generalitat nostra també, els amics, els adversaris i alguns enemics també, que li hem de fer…, d’Oriola a Vinaroç, del Racó a Dénia…, valencians d’arreu, d’ací i d’allà, de Xàtiva, Vila-real, Alcoi, Morella i València, de Buenos Aires, Osaka, Madrid i Barcelona…, tanseval.val, totsjunts.val…, m’agrada, m’emociona.
No sé què és una nació (només en l’àmbit polític el terme té un sentit no polisèmic i se’n deriven drets i deures per als nacionals), però si nació és alguna cosa tangible, si per nació hem d’entendre alguna concrecció de pàtria, de sentiment col·lectiu, de voluntat comuna arrelada al passat i projectada al futur, alguna cosa que ens siga identitària i privativa amb una profunda volença d’agermanar-nos amb tots els habitants del planeta, alguna cosa útil i pràctica alhora que valor inmaterial, no se m’acull cap expressió més moderna que este senzill, emotiu i pràctic .val que ens identifica en el meu somni de hui com a valencians i punt.
Jo sí, sí i sí: punt val. Valencians.

Quan una expressió resulta insultant i inacceptable (a propòsit del titular de l’AVUI sobre el pròxim congrés del BLOC)

Article d'opinió de Joan S. Sorribes

Este no és un article sobre el pròxim Congrés del BLOC, ni pruna vaig a dir fins que no passe, com cap comentari he fet del passat primer Congrés d’Units x València. Tampoc no és un article sobre la premsa en la nostra llengua, s’edite on s’edite i com s’edite. Ni ho és sobre la necessitat de buscar complicitats entre els valencianistes, argument que reiteradament expresse des de fa anys, fins fer-me pesat. Este article té sol una referència, té una sola motivació i té un sol missatge.
La referència de què parle és l’article publicat al diari barceloní AVUI, que duu com a titular “El Bloc valencià es desdiu de defensar la bandera blavera”. La motivació són els sentiments que em provoca com a valencià i com a valencianista este titular: entre la ràbia, la vergonya aliena, la pura pena i la impotència de constatar com de fàcil és tirar per terra el que tant costa construir. El missatge: un titular així és innaceptable, absolutament, llibertat d’expressió a banda, per als valencians i valencianistes: com es pot acceptar que la Senyera que ens representa oficialment com a valencians meresca per tota denominació: “…la blavera”?
I em calle el que sospite hi ha darrere l’articlet i, sobretot, el titular. I em calle la resta d’elements (des)informatius i manipuladors que conté. I em calle els quatre exabruptes que tinc ganes d’amollar-li a l’autora de l’articlet, i als seus caps que han autoritzat el titular (que això és cosa de caps de redacció i directors de diari…)…, em calle tot això i alguna cosa més, però no em calle: pel camí d’estos titulars irrespectuosos i insultants, malament va trobar complicitats. I ben pensat, perquè m’he de callar? Curt, clar i valencia: a fer la mà!