Article d’opinió de Joan Sorribes.
Hui ens hem aplegat, com estava previst, davant del Monument als Maulets, a València. Un homenatge húmil als patriotes i un compromís sincer amb la causa en el trescents aniversari de la promulgació de l’infaust Decreto de Nueva Planta. Un acte de compromís i de germanor, seguint la mateixa línia iniciada ja fa més de deu anys en la mateixa diada i davant del mateix monument. Hui ens hem aplegat un quants patriotes, doncs…, valencians, conscients i compromesos amb la Sobirania del nostre poble, de tradició fusteriana els uns, de tradició tricolor els altres…, amb una o altra proposta a fer als valencians i amb uns comuns denominadors de tots i de totes: ser valencians, ser sobiranistes…, i ser demòcrates de debó, cal recordar-ho.
Doncs bé, hem tingut visita, una visita incòmoda, agressiva, insultadora, bròfega, en forma d’escamot que s’ha presentat a rebentar l’acte, inicialment amb insídia i disfressant la seua identitat grupal, després pregonament escridassant, provocant i intentant impedir un acte que. com vos dic, té una inequívoca voluntat d’unitat entre els valencianistes i de respecte, de superació dels conflictes i tot això i allò…, i portaven, els de l’avalot, pancarta del GAV, ganes de bronca i alguna senyera tricolor. Volien cremar quatribarrades…, i quatribarrats, és de suposar…, però si cremen les quatre barres, es queden amb una sola bandera tota ella blava, perquè no ens enganyem, esta gentola, no són valencianistes, són feixistes, sense ambigüitats ni tebieses: per actituds i per contigunts, per impresentables, agressius i reaccionaris, feixistes i prou.
Els aplegats entre nosaltres de fora de la capital han viscut un episodi que difícilment es pot pensar des de comarques. Els aplegats entre nosaltres que per primera vegada venien a un acte sobiranista des d’una plataforma juvenil “blava” han viscut de primerà mà com els insultaven i acusaven de traîdors. Tots els aplegats hem pogut constatar com de car pot resultar deixar el carrer en les mans d’esta fauna ultradretana.
Si no fóra pel patetisme de viure esta mena d’històries encara, en els anys que corren i els vents que bufen, i per la mateixa violència d’una acció com la descrita, podria ser una peça del teatre de l’absurd. Senyeres front a Senyeres…Però no, no és veritat: no es tracta de “blavers”, és tracta, com vos dic, d’ultradreta. Sense pal·liatius, els “xiquets” (els “cachorros” del GAV, que diuen d’ells mateixos) que ens ha enviat alguna “nobilíssima ànima i pròcer” són pura i simplement feixisme, feixistes.
No ens hem equivocat els qui hem estat en l’acte sobiranista hui 29 de juny de 2007, tres segles després d’una derrota. No ens hem equivocat de cap manera, perquè hem estat on tocava estar, en el dia que tocava estar, de la forma que tocava estar i comprometent-nos amb allò que toca: Valencians, Sobirania! A tots i a totes, germans, el meu sincer agraiment.
Hui ens hem aplegat, com estava previst, davant del Monument als Maulets, a València. Un homenatge húmil als patriotes i un compromís sincer amb la causa en el trescents aniversari de la promulgació de l’infaust Decreto de Nueva Planta. Un acte de compromís i de germanor, seguint la mateixa línia iniciada ja fa més de deu anys en la mateixa diada i davant del mateix monument. Hui ens hem aplegat un quants patriotes, doncs…, valencians, conscients i compromesos amb la Sobirania del nostre poble, de tradició fusteriana els uns, de tradició tricolor els altres…, amb una o altra proposta a fer als valencians i amb uns comuns denominadors de tots i de totes: ser valencians, ser sobiranistes…, i ser demòcrates de debó, cal recordar-ho.
Doncs bé, hem tingut visita, una visita incòmoda, agressiva, insultadora, bròfega, en forma d’escamot que s’ha presentat a rebentar l’acte, inicialment amb insídia i disfressant la seua identitat grupal, després pregonament escridassant, provocant i intentant impedir un acte que. com vos dic, té una inequívoca voluntat d’unitat entre els valencianistes i de respecte, de superació dels conflictes i tot això i allò…, i portaven, els de l’avalot, pancarta del GAV, ganes de bronca i alguna senyera tricolor. Volien cremar quatribarrades…, i quatribarrats, és de suposar…, però si cremen les quatre barres, es queden amb una sola bandera tota ella blava, perquè no ens enganyem, esta gentola, no són valencianistes, són feixistes, sense ambigüitats ni tebieses: per actituds i per contigunts, per impresentables, agressius i reaccionaris, feixistes i prou.
Els aplegats entre nosaltres de fora de la capital han viscut un episodi que difícilment es pot pensar des de comarques. Els aplegats entre nosaltres que per primera vegada venien a un acte sobiranista des d’una plataforma juvenil “blava” han viscut de primerà mà com els insultaven i acusaven de traîdors. Tots els aplegats hem pogut constatar com de car pot resultar deixar el carrer en les mans d’esta fauna ultradretana.
Si no fóra pel patetisme de viure esta mena d’històries encara, en els anys que corren i els vents que bufen, i per la mateixa violència d’una acció com la descrita, podria ser una peça del teatre de l’absurd. Senyeres front a Senyeres…Però no, no és veritat: no es tracta de “blavers”, és tracta, com vos dic, d’ultradreta. Sense pal·liatius, els “xiquets” (els “cachorros” del GAV, que diuen d’ells mateixos) que ens ha enviat alguna “nobilíssima ànima i pròcer” són pura i simplement feixisme, feixistes.
No ens hem equivocat els qui hem estat en l’acte sobiranista hui 29 de juny de 2007, tres segles després d’una derrota. No ens hem equivocat de cap manera, perquè hem estat on tocava estar, en el dia que tocava estar, de la forma que tocava estar i comprometent-nos amb allò que toca: Valencians, Sobirania! A tots i a totes, germans, el meu sincer agraiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada