Article d'opinió de Joan S. Sorribes
Celebrem en octubre la nostra Diada Nacional. I dins de poques setmanes, el Darrer Diumenge d’Octubre. Enguany, el nostre octubre ve marcat per una campanya de repressió creixent sobre els moviments sobiranistes dels diversos pobles de l’Estat espanyol, sobre el republicanisme que s’obre pas qüestionant la institució central de l’Estat: la monarquia i la seua Constitució.
La campanya de repressió política està dirigida d’un costat contra aquells que de forma pública mostren la seua disconformitat amb la monarquia espanyola i contra la legalitat vigent que impossibilita l’exercici de la lliure determinació dels pobles de l’Estat, i d’una altre costat contra els qui a Euskadi i Nafarroa representen aproximadament un 15% de la voluntat ciutadana i aposten per l’esquerra independentista basca.
A la campanya de repressió l’acompanya una altra mediàtica que intenta prestigiar l’imprestigiable, la Corona hereva del franquisme, via concessió de premis institucionals, com l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana atorgada vergonyosament i submisament a Juan Carlos I, via afalacs al presumpte paper rellevant dels borbons en l’adveniment de la democràcia, com les declaracions dels diversos partits de l’anomenat “bloc constitucional” (des del PP a IU, passant pel PSOE i CiU), i via les difamacions i la criminalització contra els díscols i rebels, com les que, sense anar més lluny, hem suportat estos dies els republicans sobiranistes valencians des diaris com ABC i Valencia Hui.
I tot això perquè? Pot ser allò que n’hi ha darrere de l’exacerbada resposta de l’aparell estatal i els sipais d’Espanya és que a la seua Espanya, aquella que va nàixer amb guerra i per la imposició armada, aquella que ens va traure als valencians els Furs i que encara hui ens condemna a la subalternitat mitjançant la seua Constitució del 78, eixa Espanya té els dies comptats. Espanya té data de caducitat.
Espanya, eixa Espanya seua, imposada, falsa, jacobina, és senzillament un impossible històric, només té sentit amb desfilades castrenses i castrenses manifestacions de “españolidad” com les que tindran lloc el dia 12 convocades pels més ultres del seus defensors. I una altra Espanya, plural, respectuosa, integradora i cooperativa, senzillament no és possible: els únics que podríem estar mínimament interessats en realitat som precisament els oprimits, els perifèrics, els qui no som espanyols, i quan hi ha hagut des de la perifèria una mà estesa per intentar-lo a l’altra banda no han aparegut “los federales” sinó tot el clavegueram de la España Una. Als demòcrates del bloc constitucional cal repetir-los fins l’avorriment: que la prudència no ens faça traïdors ni el silenci, còmplices.
Quedem doncs que Espanya té data de caducitat. I la data la posem nosaltres, tots els qui en defensa de la llibertat, de les llibertats, de la sobirania dels respectius pobles que hui empresona Espanya, en defensa dels valors republicans, estem assenyalant amb el dit i la raó la nafra que els dol i que els podrix.
Celebrem en octubre la nostra Diada Nacional. I dins de poques setmanes, el Darrer Diumenge d’Octubre. Enguany, el nostre octubre ve marcat per una campanya de repressió creixent sobre els moviments sobiranistes dels diversos pobles de l’Estat espanyol, sobre el republicanisme que s’obre pas qüestionant la institució central de l’Estat: la monarquia i la seua Constitució.
La campanya de repressió política està dirigida d’un costat contra aquells que de forma pública mostren la seua disconformitat amb la monarquia espanyola i contra la legalitat vigent que impossibilita l’exercici de la lliure determinació dels pobles de l’Estat, i d’una altre costat contra els qui a Euskadi i Nafarroa representen aproximadament un 15% de la voluntat ciutadana i aposten per l’esquerra independentista basca.
A la campanya de repressió l’acompanya una altra mediàtica que intenta prestigiar l’imprestigiable, la Corona hereva del franquisme, via concessió de premis institucionals, com l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana atorgada vergonyosament i submisament a Juan Carlos I, via afalacs al presumpte paper rellevant dels borbons en l’adveniment de la democràcia, com les declaracions dels diversos partits de l’anomenat “bloc constitucional” (des del PP a IU, passant pel PSOE i CiU), i via les difamacions i la criminalització contra els díscols i rebels, com les que, sense anar més lluny, hem suportat estos dies els republicans sobiranistes valencians des diaris com ABC i Valencia Hui.
I tot això perquè? Pot ser allò que n’hi ha darrere de l’exacerbada resposta de l’aparell estatal i els sipais d’Espanya és que a la seua Espanya, aquella que va nàixer amb guerra i per la imposició armada, aquella que ens va traure als valencians els Furs i que encara hui ens condemna a la subalternitat mitjançant la seua Constitució del 78, eixa Espanya té els dies comptats. Espanya té data de caducitat.
Espanya, eixa Espanya seua, imposada, falsa, jacobina, és senzillament un impossible històric, només té sentit amb desfilades castrenses i castrenses manifestacions de “españolidad” com les que tindran lloc el dia 12 convocades pels més ultres del seus defensors. I una altra Espanya, plural, respectuosa, integradora i cooperativa, senzillament no és possible: els únics que podríem estar mínimament interessats en realitat som precisament els oprimits, els perifèrics, els qui no som espanyols, i quan hi ha hagut des de la perifèria una mà estesa per intentar-lo a l’altra banda no han aparegut “los federales” sinó tot el clavegueram de la España Una. Als demòcrates del bloc constitucional cal repetir-los fins l’avorriment: que la prudència no ens faça traïdors ni el silenci, còmplices.
Quedem doncs que Espanya té data de caducitat. I la data la posem nosaltres, tots els qui en defensa de la llibertat, de les llibertats, de la sobirania dels respectius pobles que hui empresona Espanya, en defensa dels valors republicans, estem assenyalant amb el dit i la raó la nafra que els dol i que els podrix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada