Parem este desgavell, ni que siga per uns dies: Sí, podem!

Article d'opinió de Joan S. Sorribes

Càrregues policials contra estudiants, ferits i detinguts a dojo. Referèndums per acceptar la rebaixa dels jornals a canvi que no hi hagen acomiadaments massius. Més de 100.000 vots tirats al fem que suposen un percentatge de dos dígits per l’aplicació d’una llei de partits antidemocràtica. Diners a muntons que passen de les mans públiques a les mans privades que són les responsables directes de l’actual crisi econòmica. La voluntat ciutadana expressada en vots capgirada per l’acció político-judicial furibundament espanyolista. La criminalització, la persecució, l’oblit… I allà la fam i allà la guerra, i arreu la misèria i la decadència… Hem avançat del “Se sienten coño” al “Y porque no te callas?”, perquè, al capdavall, aquell General va deixar-ho tot “lligat i ben lligat”. Fins quan? Els qui ahir ens moguérem per les llibertats, encara som vius…, o no? Els qui van crèixer després, són vius també…, o tampoc? Fins quan? Quan serà l’hora de retornar-nos a la vida, a la dignitat, a l’esperit llibertari? Quant hem de tardar a vore com eixa estaca tomba i tomba, perquè tu l’estires fort per ací i jo l’estire fort per allà? No és hora ja de parar-ho tot, de parar totalment este país, de parar tot el continent, tot el món, ni que siga per uns dies i donar-nos a nosaltres mateixos l’oportunitat de construir un altre món. Parem este desgavell, ni que siga per uns dies, i salvem-nos. Si n’hi ha alguna possibilitat de supervivència digna ha de començar per omplir de contingut eixe “Sí, podem”. Ni déus, ni reis, ni tirans… Podem i hem de fer-ho.