Article d'opinió de Joan S. Sorribes
He imaginat per un moment la pantalla del meu ordenador plena de webs, totes elles acabades en .val. Més de 5 milions de .val en el cercador. I m’agrada.
La majoria d’estes webs estan escrites en valencià, algunes també en castellà, algunes són bilingües, trilíngües o més, hi ha qui escriu segons com i qui posa segons kom, qui escriu vaixell i qui escriu barco, qui diu aquests o qui diu estos… M’agrada i m’il·lusiona… tot plegat, tot punt val. Valencians i punt.
Hi ha ajuntaments, associacions, empreses, blocs, acadèmies, universitats, diaris, partits, fulanitos i menganitos, la Generalitat nostra també, els amics, els adversaris i alguns enemics també, que li hem de fer…, d’Oriola a Vinaroç, del Racó a Dénia…, valencians d’arreu, d’ací i d’allà, de Xàtiva, Vila-real, Alcoi, Morella i València, de Buenos Aires, Osaka, Madrid i Barcelona…, tanseval.val, totsjunts.val…, m’agrada, m’emociona.
No sé què és una nació (només en l’àmbit polític el terme té un sentit no polisèmic i se’n deriven drets i deures per als nacionals), però si nació és alguna cosa tangible, si per nació hem d’entendre alguna concrecció de pàtria, de sentiment col·lectiu, de voluntat comuna arrelada al passat i projectada al futur, alguna cosa que ens siga identitària i privativa amb una profunda volença d’agermanar-nos amb tots els habitants del planeta, alguna cosa útil i pràctica alhora que valor inmaterial, no se m’acull cap expressió més moderna que este senzill, emotiu i pràctic .val que ens identifica en el meu somni de hui com a valencians i punt.
Jo sí, sí i sí: punt val. Valencians.
He imaginat per un moment la pantalla del meu ordenador plena de webs, totes elles acabades en .val. Més de 5 milions de .val en el cercador. I m’agrada.
La majoria d’estes webs estan escrites en valencià, algunes també en castellà, algunes són bilingües, trilíngües o més, hi ha qui escriu segons com i qui posa segons kom, qui escriu vaixell i qui escriu barco, qui diu aquests o qui diu estos… M’agrada i m’il·lusiona… tot plegat, tot punt val. Valencians i punt.
Hi ha ajuntaments, associacions, empreses, blocs, acadèmies, universitats, diaris, partits, fulanitos i menganitos, la Generalitat nostra també, els amics, els adversaris i alguns enemics també, que li hem de fer…, d’Oriola a Vinaroç, del Racó a Dénia…, valencians d’arreu, d’ací i d’allà, de Xàtiva, Vila-real, Alcoi, Morella i València, de Buenos Aires, Osaka, Madrid i Barcelona…, tanseval.val, totsjunts.val…, m’agrada, m’emociona.
No sé què és una nació (només en l’àmbit polític el terme té un sentit no polisèmic i se’n deriven drets i deures per als nacionals), però si nació és alguna cosa tangible, si per nació hem d’entendre alguna concrecció de pàtria, de sentiment col·lectiu, de voluntat comuna arrelada al passat i projectada al futur, alguna cosa que ens siga identitària i privativa amb una profunda volença d’agermanar-nos amb tots els habitants del planeta, alguna cosa útil i pràctica alhora que valor inmaterial, no se m’acull cap expressió més moderna que este senzill, emotiu i pràctic .val que ens identifica en el meu somni de hui com a valencians i punt.
Jo sí, sí i sí: punt val. Valencians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada