DECLARACIÓ

L'A.C.R. UTOPIA XXI va nàixer l'any 2004. És voluntat d'esta entitat cooperar amb altres grups republicans, sobiranistes valencians i d'esquerra, en la tasca de reflexió i formació, però també en l'acció política directa, en el camí cap a la recuperació de la Sobirania del Poble Valencià i la instauració de la República Valenciana. La promoció de la Llengua i la Cultura Valenciana són objecte principal també de l'acció de l'associació.

2.5.11

Perquè hem de votar i a qui no hem de fer-ho? Perquè hem de comprometre'ns?

Article d'Opinió de Joan S. Sorribes

Començaré la reflexió per la conclusió: no podem votar PP ni PSOE, no podem votar aquells que són els instruments polítics d’un sistema rapinyaire, miserable, absurd, causa d’espoli, d’empobriment, de desocupació, de desigualtats, d’injustícies, de falta de llibertats, de corrupció, d’anorreament i d’aniquilació cultural i nacional per als valencians. No, no podem votar-los i mantindre una mínima consciència radicalment democràtica tranquil·la. I tampoc no podem abstindre’ns de participar en un sistema parlamentarista, limitat, trampós i capciós, perquè abstindre’s és, en la pràctica dels fets, afavorir el tàndem dels dos grans partits del sistema espanyol, deixar-los el terreny de joc lliure als mateixos que ens imposen les seues regles per amanyar el partit del nostre futur. Per dignitat, no podem ni silenciar el nostre vot, ni atorgar-lo als qui llauren les nostres desgràcies.

Ens queda l’opció del vot en blanc, és a dir l’abstenció participativa, intraduïble a dia de hui en un missatge propositiu i que queda només en el dret a l’expressió pública del descontent. És una opció molt legítima, ideologitzada en la proposta tant com probablement còmoda i descompromesa en la seua plasmació, però sobretot d’una ineficàcia que jo no veig com s’hi pot traure un profit en termes democràtics, de revolta social i ciutadana, de transformació. Francament, amb la que està plovent i la que s’espera, votar en blanc, és deixar en un full en blanc tota possibilitat de reconstrucció d’un moviment de revolta en el terreny electoral. És no dir res, i ja se sap la vella dita: qui calla, atorga.

Doncs ens queda el vot. L’acció senzilla de dipositar la nostra confiança en un determinada llista, programa, marca electoral, que ens garantisca almenys uns mínims de coherència, de possibilitats d’actuació política pròxima al que pensem, d’obertura a noves formes de fer les coses públiques, de netedat i honradesa, de contracte ciutadà que implique ineludiblement la màxima participació de tots i totes. I alhora l’acció complexa d’elegir entre la pluralitat d’ofertes electorals menudes, aquella que complica les condicions abans expressades. Ens queda el vot, com ens queda la paraula, com ens queda la possibilitat d’assenyalar el rumb aproximat cap on volem que es produïsca una reformulacio de l’esquerra, del valencianisme, del radicalisme democràtic, dels revoltats que som. Un vot com un crit de rebel·lia i com una autoafirmació: no van a poder amb tots nosaltres.

Cal votar, cal fer-se presents, implicar-se, reconstruir-nos, aixecar-nos de la misèria ètica i política en què “ells” ens volen, traure’ns el pes de la impotència que tanta traïcio ens ha produït al pas dels anys, deslliurar-nos de les nostres pròpies mancances i errors del propi passat…, cal comprometre’s, perquè comprometre’s hui és la forma de rebel·lar-se demà, de mirar amb la cara alta i propiciar, entre tots, que nous vents omplen el velam i ens duguen a continuar la travesia.

Comprometre’ns hui és reconèixer-nos com a part del nostre poble, de la nostra comunitat local, com uns valencians més, dels que viuen d’Oriola a Vinarós, perquè realment som això: som com cadascu dels valencians. I amb eixa identificació profunda amb el que som, el compromís de mantindre la lleialtat al nostre poble, a la nostra comunitat, a tots els ciudatans i els seus interessos col·lectius, especialment per aquells que estan patint de forma més greu i dramàtica el pes de la crisi, del desballestament de la nostre societat, de la nostra economia, de la nostra cultura. Un compromís amb la construcció d’una societat nova, amb la conquesta d’un futur millor, més lliure i més nostre, un compromís amb les legítimes aspiracions i interessos que tenim en tant que ciutadans valencians.

Per a mi, des del respecte a altres opcions, comprometre’ns és hui votar per Compromís. Donar-nos una oportunitat per fer que el viatge siga llarg i ple d’aventures. Per dignitat, jo em compromet.