Article d’opinió de Joan S. Sorribes
L’alegria llibertària d’una festa: València i les seues falles
Cada any la festa acaba en foc. És el rebement anual que els valencians fem a la primavera, la nostra festa catàrquica, l’expressió popular i lúdica que hem fet nostra des d’una tradició arrelada en una tradició encara més antiga, un emocionat i emocionant parèntesi que vivim any rere any: foc i traca.
Al món no trobarem més de deu esdeveniments festius que per magnitud s’acomparen, ni per necessitat d’autoganització, ni per masiva participació, ni per les implicacions que té la festa en la vida qüotidiana d’un poble…
Falles signifiquen desenes de milers de ciutadans organitzats al llarg de l’any, treballant de manera cooperativa i autogestionada, per culminar en la setmana de març. Falles signifiquen una ciutat mitjana europea, rebent al seu sí, sense problemas destacables, una massa de visitants semblant a la seua pròpia població. Falles signifiquen que durant una setmana la capital d’un país cedix el govern als ciutadans: ni els cotxes, ni les autoritats, ni les forces d’ordre públic, ni la festa institucionalitzada, ni cap dels símbols i institucions dels poders establerts governen realment sobre una ciutat i unes comarques que són presses festívolament per la ciutadania. Falles signifiquen crítica sense censures ni limitacions: borbons que es cremen, cristos i maries en actituds gens devotes, mahomes mostrant-se irrespetuosament… Falles signifiquen participació masiva i integració, mescla i mestissatge, tradició i modernitat, art, música, cultura, el valencià fet present com a llengua d’expressió festiva…, i també hi ha, tot plegat, la festa del negoci, la festa del poder, la festa de la impostura, la festa de premis i premiats.
La bellesa de la festa fallera és el paradigma que representa: el d’una setmana en què la idea llibertària, la idea ecològica, la idea democràtica, la idea de l’autogestió i el cooperativisme, la idea la llibertat de pensament i d’expressió, la idea del poder real exercit per la ciutadania, la idea de la integració i de l’esperit lúdic, pren cos i ànima durant una llarga setmana per acabar convertit en foc i flama, a l’espera d’un nou i segur renaixement l’any que ve.
Quan el foc crema la falla del meu carrer, nosaltres hem cridat: Vixca València lliure!
L’alegria llibertària d’una festa: València i les seues falles
Cada any la festa acaba en foc. És el rebement anual que els valencians fem a la primavera, la nostra festa catàrquica, l’expressió popular i lúdica que hem fet nostra des d’una tradició arrelada en una tradició encara més antiga, un emocionat i emocionant parèntesi que vivim any rere any: foc i traca.
Al món no trobarem més de deu esdeveniments festius que per magnitud s’acomparen, ni per necessitat d’autoganització, ni per masiva participació, ni per les implicacions que té la festa en la vida qüotidiana d’un poble…
Falles signifiquen desenes de milers de ciutadans organitzats al llarg de l’any, treballant de manera cooperativa i autogestionada, per culminar en la setmana de març. Falles signifiquen una ciutat mitjana europea, rebent al seu sí, sense problemas destacables, una massa de visitants semblant a la seua pròpia població. Falles signifiquen que durant una setmana la capital d’un país cedix el govern als ciutadans: ni els cotxes, ni les autoritats, ni les forces d’ordre públic, ni la festa institucionalitzada, ni cap dels símbols i institucions dels poders establerts governen realment sobre una ciutat i unes comarques que són presses festívolament per la ciutadania. Falles signifiquen crítica sense censures ni limitacions: borbons que es cremen, cristos i maries en actituds gens devotes, mahomes mostrant-se irrespetuosament… Falles signifiquen participació masiva i integració, mescla i mestissatge, tradició i modernitat, art, música, cultura, el valencià fet present com a llengua d’expressió festiva…, i també hi ha, tot plegat, la festa del negoci, la festa del poder, la festa de la impostura, la festa de premis i premiats.
La bellesa de la festa fallera és el paradigma que representa: el d’una setmana en què la idea llibertària, la idea ecològica, la idea democràtica, la idea de l’autogestió i el cooperativisme, la idea la llibertat de pensament i d’expressió, la idea del poder real exercit per la ciutadania, la idea de la integració i de l’esperit lúdic, pren cos i ànima durant una llarga setmana per acabar convertit en foc i flama, a l’espera d’un nou i segur renaixement l’any que ve.
Quan el foc crema la falla del meu carrer, nosaltres hem cridat: Vixca València lliure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada