Article d'opinió de Joan S. Sorribes
Enguany els valencians tenim una trista conmemoració per davant. Fa 300 anys, els exèrcits dels borbons ens vencien a la Batalla d'Almansa (25 d'Abril) i ens convertien per la força de les armes en espanyols, uns mesos després "por justo derecho de conquista" i mitjançant l'instrument legal del Decret de Nova Planta (25 de Juny) anul·laven els nostres Furs, les lleis pròpies valencianes, i les nostres institucions, el nostre estat propi en suma. A la Guerra de Succesió els valencians vam tindre este trist paper: la desaparició legal com a poble. L'eliminació física no es va produir en la mesura desitjada pels Borbons, tot i que s'aplicaren amb ganes: més de 30 valencians van morir en mans dels conquistadors i les noves autoritats. El camí de València fins a Xàtiva quedà ben marcat per milers de valencians forcats. Cremaren les ciutats de Xàtiva (juny) i de Vila-real (gener)... A les morts s'afegiren els milers d'exiliats arreu d'Europa. La resistència armada valenciana durà anys després, als maulets resistents continuaren més maulets resistents, i no es triga molt en què nous valencians reclamaren la reinstauració dels Furs, com en el cas dels jurats de València i de Vinatea al front. Però, posem per cas, Basset morí en la més absoluta indigència, exiliat... Al Decret de Nova Planta referit a l'antic Regne de València li seguiren els referits a Aragó, les Illes Balears i Catalunya: en la defensa final de Catalunya, de Barcelona, front al borbó, perdut ja el propi país en mans dels estrangers, participaren dos Batallons de valencians (el de sant Vicent Ferrer i el de la Mare de Déu dels Desemparats), més de 400 valencians patriotes que hui estan soterrats també al Fossar de les Moreres...
Un any de trista commemoració per a tot un poble. Un any, ara que la memòria torna a ser un valor positiu en la societat, per a recordar. Però no només per a recordar.
Els mateixos que ens van véncer i conquistar, els qui ens assassinaren i exiliaren, els que volgueren esborrar-nos del mapa dels pobles..., ells són els qui encara ens governen hui. I el llinatge d'aquell Felipe infaust té hui nom de Juan i prepara un nou Felipe com hereu d'una corona que es construí a sang i ferro.
Enguany els valencians tenim una trista conmemoració per davant. Fa 300 anys, els exèrcits dels borbons ens vencien a la Batalla d'Almansa (25 d'Abril) i ens convertien per la força de les armes en espanyols, uns mesos després "por justo derecho de conquista" i mitjançant l'instrument legal del Decret de Nova Planta (25 de Juny) anul·laven els nostres Furs, les lleis pròpies valencianes, i les nostres institucions, el nostre estat propi en suma. A la Guerra de Succesió els valencians vam tindre este trist paper: la desaparició legal com a poble. L'eliminació física no es va produir en la mesura desitjada pels Borbons, tot i que s'aplicaren amb ganes: més de 30 valencians van morir en mans dels conquistadors i les noves autoritats. El camí de València fins a Xàtiva quedà ben marcat per milers de valencians forcats. Cremaren les ciutats de Xàtiva (juny) i de Vila-real (gener)... A les morts s'afegiren els milers d'exiliats arreu d'Europa. La resistència armada valenciana durà anys després, als maulets resistents continuaren més maulets resistents, i no es triga molt en què nous valencians reclamaren la reinstauració dels Furs, com en el cas dels jurats de València i de Vinatea al front. Però, posem per cas, Basset morí en la més absoluta indigència, exiliat... Al Decret de Nova Planta referit a l'antic Regne de València li seguiren els referits a Aragó, les Illes Balears i Catalunya: en la defensa final de Catalunya, de Barcelona, front al borbó, perdut ja el propi país en mans dels estrangers, participaren dos Batallons de valencians (el de sant Vicent Ferrer i el de la Mare de Déu dels Desemparats), més de 400 valencians patriotes que hui estan soterrats també al Fossar de les Moreres...
Un any de trista commemoració per a tot un poble. Un any, ara que la memòria torna a ser un valor positiu en la societat, per a recordar. Però no només per a recordar.
Els mateixos que ens van véncer i conquistar, els qui ens assassinaren i exiliaren, els que volgueren esborrar-nos del mapa dels pobles..., ells són els qui encara ens governen hui. I el llinatge d'aquell Felipe infaust té hui nom de Juan i prepara un nou Felipe com hereu d'una corona que es construí a sang i ferro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada