Passen…, passen i miren. El Gran Circ d’Espanya els convida en temps de crisi al seu gran espectacle. Tenim les feres més ferotges, entre barrots les comissions obreres i les ugetes, els animalets més graciosos del món (independentistes de boqueta catalans, bascos, gallecs, valencians i de tot arreu, que no volen independència, demòcrates de tota la vida que no s’alarmen de l’estat d’alarma ni dels presos polítics ni de la llei de partits, velles guàrdies de velles guerres que entretenen la gentada amb les seues velles i inútils batalletes i onegen les seues ràncies banderes…), tenim els millors músics (el Borbón de torn dirigix la nova orquestra de l’empastre i fa sonar els vents del PSOE i les percusions del PP) i pallassos també en tenim (i tants com tenim, dels que esperen el seu minut de glòria per fer-los passar l’estona baix l’envelat)…, passen i miren: colorins, fums i al final, com no: l’Himne Nacional presidit per la mascota del circ, la cabra de la legió i cent mil mamons que en són legió! (Text: Joan S. Sorribes).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada