DECLARACIÓ

L'A.C.R. UTOPIA XXI va nàixer l'any 2004. És voluntat d'esta entitat cooperar amb altres grups republicans, sobiranistes valencians i d'esquerra, en la tasca de reflexió i formació, però també en l'acció política directa, en el camí cap a la recuperació de la Sobirania del Poble Valencià i la instauració de la República Valenciana. La promoció de la Llengua i la Cultura Valenciana són objecte principal també de l'acció de l'associació.

27.1.11

El nou Pacte Social: amb la reproducció ens hem topetat.

Reproduïm pel seu interés la notícia d'un mitjà de comunicació espanyol explicant el nou Pacte Social que es perpetrà hui.

"DIARIO DE LOCOS DEL REINO DE ESPAÑA - (Traduït) El govern espanyol del PSOE, CC.OO-UGT i la Patronal acorden demanar a les dones que augmenten la seua maternitat a 37 fills al llarg de la seua vida, per a sumant-los als 3 mesos anuals de treball restants amb contracte, arribar als 65 anys amb 37 anys cotitzats. 

També podran jubilar-se als 65 els varons que tinguen 37 anys cotitzats. 

Per a qualsevol que ho intente amb una edat menor, les penalitzacions sobre el percentatge a percebre com pensió seran francament dissuasòries. 

S'estudia encara en aquests moments, reduir aproximadament a la meitat aquesta exigència, reconsiderant cotitzats no només els 9 mesos de gestació, sinó fins als 2 anys de cures familiars (és a dir amb excedències, el que implica no garantir la tornada al lloc de treball),però hi ha fortes reticències per part d'empresaris i govern. 

Per a implementar aquest acord, es fa saber que les dones hauran de començar a quedar-se prenyades 
als 10 anys d'edat, amb la finalitat de què a l'arribar a l'edat mitja de la menopausa (sobre els 47 anys), puguen haver donat a llum 37 nous futurs treballadors, que reinicien el cicle. 

"Amb aquesta mesura, destinada a resoldre el problema del sistema de pensions, es dóna resposta també a la qüestió de la reducció de la taxa de natalitat, així com a la consideració de la funció social reproductora de la dona com un treball social plenament reconegut", han explicat els responsables de les centrals sindicals amb satisfacció. 

Per a la qui no complisquen amb aquest requisit reproductiu, l'edat de jubilació es retarda definitivament als 67 anys, amb l'obligació de 38 anys i mig de cotització, per a garantir-se el 100% de la mateixa, que es computarà sobre la base dels últims 20 o 25 anys cotitzats. 

Això vol dir que baixaran entre un 10 i un 20% les pensions efectivament percebudes al final de la trajectòria laboral, "però no passa res -expliquen fonts sindicals autoritzades, perquè com és un sistema flexible sempre cap la possibilitat de no jubilar-se i continuar treballant als 70 o més anys i, en tot cas, sempre queden els plans privats de jubilació".

Açò implica que per a percebre la pensió de jubilació completa, s'haurà de cotitzar de forma continuada com a màxim als 27 anys d'edat i amb un mínim d'interrupcions en la cotització, per a facilitar-lo es considerarà cotitzat en els joves el temps de formació mitjançant les beques formatives als inscrits en les oficines de desocupats, i per al col·lectiu de persones majors de 55 anys, es bonificaran a les empreses, en diferents mesures, les quotes a la seguretat social".

Davant la notícia, i encara estupefactes, ens atrevim a preguntar-nos: Què més ha de passar perquè els envíem a la merda a tots plegats?

Joan S. Sorribes