Article d'opinió de Joan S. Sorribes
En dates recents, a propòsit de les últimes accions armades realitzades per ETA, s'ha tornat a parlar de l'aplicació de la llei de partits a ANB (Acció Nacionalista Basca), és a dir de la seua il·legalització. Este no és un article sobre ETA, ni sobre el terrorisme o l'acció armada, ni ho és tampoc sobre el conflicte basc, ni l'armat ni el polític, com no ho és sobre qui és qui en estos escenaris i què representa cadascú... De cap manera, este és un article, estrictament, sobre què significa democràcia, sobre quin és el valor de la llibertat, o per no ser tan grandiloqüent, sobre el valor de les llibertats.
La llei de partits, actualment vigent a l'Estat espanyol, una llei aprovada pel PP i pel PSOE (ambos partits amb una consistent i declarada voluntat d'espanyolisme...) és una de les legislacions més grollerament concebudes per a liquidar de fet una de les llibertats inviolables teòricament en una democràcia: la llibertat d'associació política. I és així perquè reclama una "declaració" prèvia a la "legalitat". Però, a més, ho fa de manera tramposa, negant la igualtat davant de la llei (que és bàsica en un estat de dret), perquè l'exigència no és igual per a tots, sinó solament per aquell que resultat "sospitós".
En democràcia hi ha un principi també que és la pressumpció d'innocència: la mera sospita no convertix ningú en un delinqüent, cal provar la seua culpa, inculpar-lo mitjançant un procés judicial amb totes les garanties. Quants preceptes democràtics porten ja mig esborrats a propòsit d'esta llei de partits?
Tampoc es pot amagar que el fet que ANB estiga present en les institucions representatives d'Euskadi i Nafarroa té dos premisses: la primera, va ser una opció votada per desenes de milers de bascos i navarresos; la segona, va ser votada així perquè els mateixos electors es veren impossibilitats de votar l'opció que realment volien (Batasuna). Impedir el lliure vot de desenes de milers de ciutadans és un exercici de democràcia? Un ciutadà, un vot..., no era així la regla marcada per la Revolució Francesa que tots diguem seguir..., o depén del sentit del vot, tots els vots no són iguals?
No trobareu que l'Estat espanyol, ni cap dels gran partits espanyols, facen una exigència de "condemna" de la violència a cap organització política, ni encara menys que se li amenasse amb la il·legalització... Això només passa amb aquells que resulten "sospitosos"..., i heus-ací la el moll dels ossos: "sospitosos".
Sospitosos? Qui és sospitós? El fet de no pronunciar-se sobre un tema és més sospitós que el fet de pronunciar-s'hi? S'és sospitós per alguna acció o s'és per tindre una posició pública i mantinguda al marge de l'òpinió del sistema? Si callar és indici de delicte i parlar amb plena llibertat pot ser-ho depenent d'allò que es diga..., quina són les llibertats que realment queden? I si les llibertats es qüestionen, quina democràcia és la que estos senyors i senyores del PP i del PSOE ens proposen defensar?
La llei de partits és un atemptat a la democràcia. Efectivament, les llibertats estan en perill: ells les posen en perill cada dia.
En dates recents, a propòsit de les últimes accions armades realitzades per ETA, s'ha tornat a parlar de l'aplicació de la llei de partits a ANB (Acció Nacionalista Basca), és a dir de la seua il·legalització. Este no és un article sobre ETA, ni sobre el terrorisme o l'acció armada, ni ho és tampoc sobre el conflicte basc, ni l'armat ni el polític, com no ho és sobre qui és qui en estos escenaris i què representa cadascú... De cap manera, este és un article, estrictament, sobre què significa democràcia, sobre quin és el valor de la llibertat, o per no ser tan grandiloqüent, sobre el valor de les llibertats.
La llei de partits, actualment vigent a l'Estat espanyol, una llei aprovada pel PP i pel PSOE (ambos partits amb una consistent i declarada voluntat d'espanyolisme...) és una de les legislacions més grollerament concebudes per a liquidar de fet una de les llibertats inviolables teòricament en una democràcia: la llibertat d'associació política. I és així perquè reclama una "declaració" prèvia a la "legalitat". Però, a més, ho fa de manera tramposa, negant la igualtat davant de la llei (que és bàsica en un estat de dret), perquè l'exigència no és igual per a tots, sinó solament per aquell que resultat "sospitós".
En democràcia hi ha un principi també que és la pressumpció d'innocència: la mera sospita no convertix ningú en un delinqüent, cal provar la seua culpa, inculpar-lo mitjançant un procés judicial amb totes les garanties. Quants preceptes democràtics porten ja mig esborrats a propòsit d'esta llei de partits?
Tampoc es pot amagar que el fet que ANB estiga present en les institucions representatives d'Euskadi i Nafarroa té dos premisses: la primera, va ser una opció votada per desenes de milers de bascos i navarresos; la segona, va ser votada així perquè els mateixos electors es veren impossibilitats de votar l'opció que realment volien (Batasuna). Impedir el lliure vot de desenes de milers de ciutadans és un exercici de democràcia? Un ciutadà, un vot..., no era així la regla marcada per la Revolució Francesa que tots diguem seguir..., o depén del sentit del vot, tots els vots no són iguals?
No trobareu que l'Estat espanyol, ni cap dels gran partits espanyols, facen una exigència de "condemna" de la violència a cap organització política, ni encara menys que se li amenasse amb la il·legalització... Això només passa amb aquells que resulten "sospitosos"..., i heus-ací la el moll dels ossos: "sospitosos".
Sospitosos? Qui és sospitós? El fet de no pronunciar-se sobre un tema és més sospitós que el fet de pronunciar-s'hi? S'és sospitós per alguna acció o s'és per tindre una posició pública i mantinguda al marge de l'òpinió del sistema? Si callar és indici de delicte i parlar amb plena llibertat pot ser-ho depenent d'allò que es diga..., quina són les llibertats que realment queden? I si les llibertats es qüestionen, quina democràcia és la que estos senyors i senyores del PP i del PSOE ens proposen defensar?
La llei de partits és un atemptat a la democràcia. Efectivament, les llibertats estan en perill: ells les posen en perill cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada