Article d’opinió de Joan Sorribes.
Tot l’afer convuls del Compromís pel País Valencià a les Corts Valencianes, ha deixat en segon terme, vés tu per on, l’assumpte que es convertí en l’excusa formal: el nomenament d’Amadeu Sanchis per al Consell de RTVV. Vostés s’imaginen un Consell dels Esports format per honorables arquitectes, obrers del metall, llauradors i lletraferits? I un Consell de Cultura format per experts en papiroflèxia, savis pescadors de bou, algun promotor de dietes vegetarianes i lectures del tarot, i un metge estomatòleg? Vull dir, triats per a eixos organismes en funció d’unes tals capacitacions professionals, d’uns tals perfils…, perfectament vàlids i valuosos, clar que sí, però allunyats de la matèria, no? No, no és imaginable. Ni per contingut ni per estètica.
De fet, ningú en les parts que composen el Compromís tenia en ment abans del nomenament de Sanchis res que no fora que calia camviar l’esquema imperant en els organismes públics, i de forma molt clara en RTVV, donada l’escandalosa situació de manipulació, perversió de la seua finalitat informativa, pública i valenciana, i algunes altres raons de molt de trellat i enteniment. Només cal mirar la paperassa dels partits del Compromís per adonar-se’n que el criteri de professionalitzar tot l’esquema directiu de RTVV, d’allunyar-la tant com siga possible del “pasteleo” polític i dels “comissariats polítics” que tan de goig li fan al PP i al PSOE per a estos i altres menesters , era un valor perfectament compartit. Això era així, fins que arriba el PCE… Perquè el nomenament de Sanchis, a més de la forma en com es va fer (per imposició de la majoria del PCE en EUPV, i sense voluntat de consens amb ningú més), no sols era una provocació al BLOC i a EiP, sinó un canvi de valors en els compromissos adquirits amb els ciutadans i ciutadanes.
Caldria valorar si era possible o no intentar forçar al PSOE a deixar orfé i a soles al PP en el tema de la renovació del membres del Consell de RTVV, però com a mínim, si calia nomenar, sí que es podia buscar algú que tinguera lleugera idea i perfil en els assumptes de la comunicació. De fet, la qüestió de la RTVV no tindrà solució mentre no s’arribe a consensuar un model d’autoritat dels mass mèdia públics semblant a l’existent en d’altres països: alié a les batalletes de la política i, fins i tot, blindat davant dels polítics en cada moment. Però mentre s’espera això, no es podia trobar una proposta de membre del Consell de RTVV que fora lleial amb els principis que el Compromís defensa? Bé de fet, si es podia, EiP i el BLOC sí pogueren trobar-la, i segur que possibilitats hi havia més encara. Clar que es podia, però a algú no li convenia, perquè era perfectament previssible la reacció inmediata que un nomenament així, el de Sanchis, anava a causar.
El PCE faria bé, per aclarir-se, si preguntara a les organitzacions professionals de periodistes, a les associacions d’usuaris de la televisió, en fi, als demés, quin perfil volen per a qui ens ha de representar a la RTVV. Ja que parlen tant de la societat civil i del seu teixit organitzatiu, què millor que pulsar allò que la Unió de Periodistes desitjaria, posem per cas, per al Consell de RTVV…
Però potser la qüestió del nomenament per al Consell de RTVV només era per al PCE un tour de force, una manera de dir-li “Ací manem nosaltres” (en primer terme a EiP i altres dissidències internes, que també són a dia de hui EUPV, i de retruc al Bloc), o ja per a ser totalment perversos en les intrepretacions qui sap si es pretenia aconseguir el que s’ha aconseguit però amb altra aritmètica. Vés saber. El que cas és que han fet un pà com unes òsties, i ja em perdonaran la frase: imposar la seua decisió unilateral per via autoritària i no per les pròpies forces i capacitat de consensuar i convéncer, sinó amb l’ajuda, demanada i pregada, al primos de zumosol del PP i al PSOE.
Poques solucions hi havia realment davant de la intransigència, de la impostura i de la pèrdua del nord pel camí que havia marcat l’actual majoria a EUPV (una majoria minoritària, convé dir-ho també, i si no facen vostés mateixos un repàs de qui va anar i qui no al Consell Nacional de passat dissabte i els resultats de les votacions), poques, poquetes…
Ara l’afer ha quedat vist per a sentència, per a setembre: la majoria del Compromís ha fet valdre la seua raó, perquè, en esta ocasió, uns han fet els deures i altres, Marcos i el PCE, s’han quedat en el camí del fora de joc.
Tot l’afer convuls del Compromís pel País Valencià a les Corts Valencianes, ha deixat en segon terme, vés tu per on, l’assumpte que es convertí en l’excusa formal: el nomenament d’Amadeu Sanchis per al Consell de RTVV. Vostés s’imaginen un Consell dels Esports format per honorables arquitectes, obrers del metall, llauradors i lletraferits? I un Consell de Cultura format per experts en papiroflèxia, savis pescadors de bou, algun promotor de dietes vegetarianes i lectures del tarot, i un metge estomatòleg? Vull dir, triats per a eixos organismes en funció d’unes tals capacitacions professionals, d’uns tals perfils…, perfectament vàlids i valuosos, clar que sí, però allunyats de la matèria, no? No, no és imaginable. Ni per contingut ni per estètica.
De fet, ningú en les parts que composen el Compromís tenia en ment abans del nomenament de Sanchis res que no fora que calia camviar l’esquema imperant en els organismes públics, i de forma molt clara en RTVV, donada l’escandalosa situació de manipulació, perversió de la seua finalitat informativa, pública i valenciana, i algunes altres raons de molt de trellat i enteniment. Només cal mirar la paperassa dels partits del Compromís per adonar-se’n que el criteri de professionalitzar tot l’esquema directiu de RTVV, d’allunyar-la tant com siga possible del “pasteleo” polític i dels “comissariats polítics” que tan de goig li fan al PP i al PSOE per a estos i altres menesters , era un valor perfectament compartit. Això era així, fins que arriba el PCE… Perquè el nomenament de Sanchis, a més de la forma en com es va fer (per imposició de la majoria del PCE en EUPV, i sense voluntat de consens amb ningú més), no sols era una provocació al BLOC i a EiP, sinó un canvi de valors en els compromissos adquirits amb els ciutadans i ciutadanes.
Caldria valorar si era possible o no intentar forçar al PSOE a deixar orfé i a soles al PP en el tema de la renovació del membres del Consell de RTVV, però com a mínim, si calia nomenar, sí que es podia buscar algú que tinguera lleugera idea i perfil en els assumptes de la comunicació. De fet, la qüestió de la RTVV no tindrà solució mentre no s’arribe a consensuar un model d’autoritat dels mass mèdia públics semblant a l’existent en d’altres països: alié a les batalletes de la política i, fins i tot, blindat davant dels polítics en cada moment. Però mentre s’espera això, no es podia trobar una proposta de membre del Consell de RTVV que fora lleial amb els principis que el Compromís defensa? Bé de fet, si es podia, EiP i el BLOC sí pogueren trobar-la, i segur que possibilitats hi havia més encara. Clar que es podia, però a algú no li convenia, perquè era perfectament previssible la reacció inmediata que un nomenament així, el de Sanchis, anava a causar.
El PCE faria bé, per aclarir-se, si preguntara a les organitzacions professionals de periodistes, a les associacions d’usuaris de la televisió, en fi, als demés, quin perfil volen per a qui ens ha de representar a la RTVV. Ja que parlen tant de la societat civil i del seu teixit organitzatiu, què millor que pulsar allò que la Unió de Periodistes desitjaria, posem per cas, per al Consell de RTVV…
Però potser la qüestió del nomenament per al Consell de RTVV només era per al PCE un tour de force, una manera de dir-li “Ací manem nosaltres” (en primer terme a EiP i altres dissidències internes, que també són a dia de hui EUPV, i de retruc al Bloc), o ja per a ser totalment perversos en les intrepretacions qui sap si es pretenia aconseguir el que s’ha aconseguit però amb altra aritmètica. Vés saber. El que cas és que han fet un pà com unes òsties, i ja em perdonaran la frase: imposar la seua decisió unilateral per via autoritària i no per les pròpies forces i capacitat de consensuar i convéncer, sinó amb l’ajuda, demanada i pregada, al primos de zumosol del PP i al PSOE.
Poques solucions hi havia realment davant de la intransigència, de la impostura i de la pèrdua del nord pel camí que havia marcat l’actual majoria a EUPV (una majoria minoritària, convé dir-ho també, i si no facen vostés mateixos un repàs de qui va anar i qui no al Consell Nacional de passat dissabte i els resultats de les votacions), poques, poquetes…
Ara l’afer ha quedat vist per a sentència, per a setembre: la majoria del Compromís ha fet valdre la seua raó, perquè, en esta ocasió, uns han fet els deures i altres, Marcos i el PCE, s’han quedat en el camí del fora de joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada