25 d'Abril, a la plaça del Mercat de València a les 12:30 h: Per la Sobirania Valenciana!

(Pel seu interés, reproduïm la Crida del secretari nacional d'Estat Valencià -i membre de l'ACR Utopia XXI- als sobiranistes valencians per participar en la manifestació per la Sobirania Valenciana del pròxim diumenge 25 d'Abril)

Amics i amigues, companys i companyes:

Fa unes setmanes, un grup de valencians vam prendre’ns la responsabilitat de tornar a convocar en el dia 25 d’Abril un acte nítidament polític a favor de la recuperació de la Sobirania del Poble Valencià, que en la data de 1707 per la força de les armes se’ns va substraure, esborrant-nos del mapa dels pobles lliures del món. Uns mesos després d’aquella batalla lliurada a Almansa, a les vores del nostre país, la monarquia borbònica espanyola oficialitzava, el 29 de juny, “por justo derecho de conquista”, la seua voluntat de convertir-nos en una colònia mitjançant la derogació dels nostres Furs, la nostra Constitució antiga, i de les nostres institucions sobiranes que conformaven aquell vell Estat valencià en forma de Regne. Més de tres-cents anys després, ací estem, vius encara, sotmesos encara al poder colonial d’Espanya, sí, certament…, però vius com a poble, i alguns irreductibles i confabulats per tornar a recuperar la llibertat.

Uns quants valencians, per segon any consecutiu, ens hem pres com a responsabilitat conmemorar esta data nefasta per als valencians, el 25 d’Abril, com un vertader dia de la ràbia, com un autèntic dia del compromís per recuperar allò que ens va ser arrebatat, allò que va costar milers de vides de compatriotes, allò que a dia de hui ens impedix la llibertat, perquè aquell Decret de Nueva Planta ha sigut reeditat després en moltes ocasions, l’última d’elles en forma d’eixa Constitució espanyola de 1978 que ens va deixar la dictadura de Franco com heretat perquè el Borbó continue sometent-nos…

No podem compendre un 25 d’Abril conmemorat el 24 o el 26, com no podem comprendre una conmemoració d’esta data que no situe la reivindicació de la Sobirania Valenciana com expressió unitària de la voluntat de tots i de totes de comprometre’ns amb un futur nostre, lliure, solidari…, els molts problemes i situacions injustes i indignes que vivim els valencians tenen 364 dies en l’any per ser posats en el carrer i per reclamar-ne una actuació distinta, el 25 és el dia d’unir les veus i les mans front a la situació més injusta i indigna que vivim: estar encara sotmesos a Espanya i ser espanyols per la força de les armes.

Per a nosaltres el país és la gent, i el futur del país, de la gent que viu de Vinaròs´a Oriola i vol compartir un demà junts, es condensa en una sola expressió: Sobirania! La condició necessària i imprescindible per a poder construir un futur distint és tindre els instruments per a fer-ho en les pròpies mans, tindre les claus de la nostra casa és condició sine qua non per poder construir un demà de tots i de totes. D’això se’n diu: Sobirania!

Per segon any consecutiu hem volgut que esta conmemoració política fora una conmemoració unitària de tot el valencianisme polític que reclama la recuperació de la sobirania. Per segon any consecutiu, formalment convoquen la manifestació de diumenge 25 d’Abril a les 12:30 de migdia, des de la plaça del Mercat de València fins les Torres de Quart, aquelles organitzacions que han volgut assumir públicament esta responsabilitat, i a la mateixa s’han adherit les entitats que han volgut fer-ho. Els qui hem assumit esta responsabilitat com organitzacions polítiques ho fem com a mers instruments de tots vosaltres, els sobiranistes d’arreu el país, no importa en quin partit militeu o si militeu o no en alguna organització.

Em dirigisc a vosaltres, com a secretari nacional d’Estat Valencià, un dels tres partits convocants junts a ENV i RVpve, per fer-vos una crida a tots i a totes:

Vos convidem a fer vostra la manifestació, a prendre en les vostres mans la responsabilitat, a alçar la veu ben alta i clara amb un sol crit:

Valencians, Sobirania!

Vixca València Lliure!

Joan S. Sorribes,

secretari nacional d’ESTAT VALENCIÀ

Cap a la transformació per la Lluita conscient

Article d'Opinió de Lluís Ronda i Berenguer
(publicat originalment a http://lluisronda.blogspot.com/),
que reproduïm pel seu interés

“Els éssers humans s’anguniegen per l’opinió que tenen de les coses, no per les coses mateixes”

“De la mateixa manera que no es pot governar en contra del sistema econòmic-capitalista, tampoc cap polític podrà actuar d’esquena als interessos d’aquells que el sustenten. Serà desestimat.”I

nterès general i bé comú esdevenen motius (d’engany) del capitalisme universal: l’home és l’eina de producció i consum en continu creixement que genera progrés i modernitat. La seua felicitat i plenitud és en funció del seu capital i bens materials guanyats en aquesta vida de competició. Tot és objecte de negoci i gira al voltant del benefici econòmic. Es monetitza tot àmbit. La privatització de bens i serveis públics i el control econòmic i financer en mans d’institucions que representen la globalització i el lliure mercat, provoquen precarietat i degradació en els llocs de treball, homicidis laborals, atur, desigualtat, exclusió social, pobresa, injustícia, contaminació, explotació, violació i depredació dels recursos naturals, extermini de pobles i d’espècies, etc.

L’augment de la pobresa i l’atur a Europa en aquestos darrers 20 anys ha segut espectacular, tot un exemple del que comporta aquest “model” polític-econòmic actual. En aquestes circumstàncies, el paulatí enfonsament dels drets socials aconseguits per la lluita obrera després de la 2ª guerra mundial, és indici de l’anihilament sistemàtic d’ideologies i sentències fins fa poc temps fonament de les polítiques anomenades d’esquerra. Els equilibris socioeconòmics dels territoris es dessacralitzen i es trenquen en nom del capitalisme global a través de multinacionals i amb l’ajut i protecció de l’OMC, el FMI i el BM. Els drets humans no existeixen per aquells que són obligats a abandonar les seues terres ni pels que, lluitant i resistint en defensa de la seua terra i cultura mil.lenàries, en són assassinats vilment per sicaris contractats o per exèrcits d’estats totalitaris en tant que els líders mundials i els seus “mass media” (global settler of minds) ens amenitzen amb discursos farcits d’ornamentades al.lusions a la llibertat, la pau, la justícia i els drets dels pobles, alhora que ens alerten sobre el perill del terrorisme internacional que ens amenaça, quina paradoxa! La tecnocràcia simbolitza el model polític del capitalisme i la globalització, la indústria armamentística i els exèrcits financen les seues campanyes en busca de la victòria “eleccional” que sotmet o subjuga els pobles en nom del deute extern, el progrés, la uniformitat, unicitat, homogeneïtat burocràtica… en base a una llengua, una cultura, una moneda única, un mercat mundial… i una via pecuària per a les masses impulsives. L’imperi és el “sistema” capitalista. Les seues eines: diner, poder i exèrcit. El seu axioma: “tot ens és objecte de negoci”. La societat benpensant se n’adona de la estupidesa i l’absurditat que representen les ideologies polítiques tradicionals en boca dels seus autoritzats, el desencís de la societat respecte a aquest model de democràcia creix dia a dia: especulació, tractes de favor, prevaricació, transgressió de drets humans, corrupció, mocions de censura, la injustícia de la justícia… en són indicadors d’una democràcia prostituïda, el poble ha perdut el poder! doncs la lluita entre partits ja no és ideològica, sinó esdevé pugna per vorer qui de tots serveix amb més “eficàcia” els interessos del “sistema”, allunyats, per tant, de la condició ètica que representen els programes electorals en els quals confia la ciutadania per autoritzar l’exercici del govern i de la dimensió humana que defineix al polític.

Davant aquesta dissoluta situació sociopolítica i mediambiental que sofreix el planeta, la humanitat ha de plantejar-ne la necessitat d’abaixar-se’n d’aquest tren temerari de la competitivitat, el consumisme, el creixement continu, l’expansió, l’explotació… Hem d’unir-nos en aquesta lluita per la salvació del planeta, no podem trair a la societat i a nosaltres mateixos col.laborant, alimentant o promocionant el “sistema”. Xarxes socials, mitjans de comunicació lliures i independents, associacions, trobades internacionals… hem d’aconseguir crear una consciència global de la realitat que ens empènye a comprendre la urgent necessitat de transformar l’actual sistema d’usos.

Els equilibris socioeconòmics dels territoris han de ser restaurats recuperant l’agricultura ecològica, el desenvolupament rural i sostenible i la sobirania alimentària, tot eliminant les grans superfícies que arruïnen el xicotet comerç de tot gènere. Cal restablir una indústria amb producció ètica que elimine les deslocalitzacions. Dotar de sentit i dignitat el nostre treball diari. Cal rebutjar el militarisme i la indústria armamentística del món, respectar la diversitat i la diferència en nom de les cultures, la convivència, la pau i els drets humans. Cal encetar una política de sobrietat, destinada a viure amb les necessitats reals evitant ser víctimes dinàmiques d’aquest consumisme salvatge.

Partint de l’actual situació, hem d’intentar restaurar l’harmonia entre ésser humà, natura i economia, encara que per aconseguir-ho siga inevitable “tenir consciència” d’un decreixement que comportaria, sense cap dubte, el nostre compromís ferm de renunciar a certes “comoditats” o “plaers”.Abnegació, sacrifici… difícil, dur, però no hi ha altra alternativa si volem salvar el planeta i l’esperit humà, si volem transformar aquesta societat.

L’alcalde d’Alboràia, un nostàlgic de l’Espanya en blanc i negre

Article d'Opinió de La Rosa Blanca

Vull contar una història més aviat pròpia de temps passats, vigilants hem d’estar perquè aqueixos temps no volen a arribar.

En un poble, Alboràia gran poble de gent emprenedora i treballadora. Un grup professional de teatre que s’inicia, compromís tenia d’utilitzar el Teatre Agrícola per a estrenar una obra; l’ajuntament no els anava a pagar solament com recaptació per a cobrir despeses la taquilla s’anaven a quedar , això no haguera cobert ni la meitat del gastat, il·lusió per estrenar, publicitat havien realitzat el públic ja cridat per a la funció, apareix el feudal (l’Alcalde) fora d’escena i tres dies abans amb aptitud dictatorial en el carrer els deixa, suspesa la funció, sense mes explicació.

De nou es produeix un atemptat contra la cultura, aqueixos senyors mes propis de temps passats, o fills ideològics, feixistes per vocació i convicció, segueixen pensant que la cultura que no poden controlar, no existeix i passen a suprimir-la.

El teatre no és patrimoni de ningú i menys de cacics com l’alcalde d’Alboràia, la cultura és patrimoni històric de tots, consciència i magisteri social, avantguarda ideològica per al benefici dels desprotegits.

Ja n’hi ha prou d’actuacions intolerables i dictatorials! Prou d’atemptars contra el teatre!

Per un teatre lliure, no al servei i dirigit pel poder!

Per això hui ens hem concentrat, a les 22:00 hores, enfront del Teatre Agrícola d’Alboràia. Per això vos demanem que ens acompanyeu.