De tant en tant ho sentim, tal o tal altra xarxa social bloqueja una pàgina, un perfil, silencia una veu... I això passa en paral·lel a què els mitjans de comunicació lacais del sistema lloen les virtuts i bondats dels diferents serveis de xarxes socials per eixamplar el "poder ciutadà" i no deixen d'explicar-nos, a la mínima oportunitat que tenen, que això de les fòrmules d'associació tradicionals (afiliar-se a partits, sindicats, associacions de tota mena) és cosa del passat, que hui la modernitat i el futur passen pel pur activisme cibernètic. La mitificació del ciberactivisme -com els ninguneig del ciberactivisme- tenen profundes raons, res innocents, per cert.
Fa uns dies, Facebook, la xarxa social més important del planeta (que va iniciar la seua activitat per la forta inversió que feren en ella organismes de total solvència democràtica com ara la CIA i la NSA, nord-americanes elles), tancava el perfil d'Estat Valencià i totes les pàgines enllaçades. Després de pràcticament dos anys d'activitat en la xarxa, l'organització independentista valenciana d'esquerres havia aconseguit mes de 2.400 amics i amigues. De sobte, una decisio unilateral, sense comunicacio prèvia ni cap raonament per justificar-la, de Facebook, acallava en la xarxa social la veu d'Estat Valencià. Malgrat que l'organització s'ha dirigit a Facebook per demanar explicacions i la restitució íntegra del seu perfil i pàgina, no ha obtingut cap resposta a dia de hui. Fins i tot, Estat Valencià s'ha dirigit al Síndic de Greuges, interposant una queixa per la que consideren una acció de censura política, que retalla greument la llibertat d'expressió i d'opinió, tot i saber que la institució valenciana defensora de les llibertats ciutadanes no podrà fer res, perquè la jurisdicció de Facebook es la nord-americana.
Fa unes setmanes, era una dona qui veia com de sobte la feien desaparèixer del Facebook pel greu acte de mostrar en una foto com el seu nadó s'amantava. Fa poques setmanes més, la pàgina de solidaritat amb Arnaldo Otegi també era esborrada. El reguitzell de pàgines i perfils esborrats o bloquejats a les xarxes socials, no deixa lloc al dubte: la censura és un fet, i els criteris per aplicar-la no poden ser globals, sinò que necessàriament tenen nodes locals responsables d'aplicar la "caça de bruixes".
En mans de qui estem? En mans de qui està la llibertat d'expressió i d'opinió?
La llibertat d'expressió i d'opinió no és, no pot ser, permetre la veu als qui diuen allò que volem sentir, sinò precisament, defensar aferrissadament el dret a tindre veu a aquells altres que diuen allò que no ens convé ni ens ve de gust sentir.
Quan algú s'atorga el dret a decidir qui té veu i qui no la té, parlar de llibertat es senzillament cinisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada