La bomba i la forca

Article d'opinió de Joan S. Sorribes.
Una bomba enmig de Nadal, dos inmigrants fugits de la misèria morts en l'atemptat d'ETA que posava punt i final a la treva, a tres anys sense assassinats amb excusa política, i a l'esperança que finalitze una acció armada esgotada en el seu propi sense sentit, i es done pas a que el protagonisme torne a la societat (a la societat basca, que té perfecte dret a decidir lliurement el seu futur i autodeterminar-se; i a la societat dels ciutadans i ciudatanes de tot arreu que té perfecte dret a viure i decidir sense intermediaris i sense coaccions de cap classe)..., una bomba, d'un costat. I de l'altre, un ajusticiament a la forca d'un tirà, de Saddam, decretat per un govern titella, en un Irak invadit i ocupat militarment, que sanciona una situació hui indiscutible: el poder de l'Imperi, el poder dels Estats Units. Dos actes de violència distants, igualment rebutjables i odiosos, i que tenen molt en comú, de forma molt especial la voluntat de segrestar la dignitat i la llibertat humana en nom de la dignitat i de la llibertat.