Les dones tenim dret a decidir i volem una llei valenciana de plaços per a la interrupció de l’embaràs

Article d'opinió de Carme Equiza

Quan la Guàrdia Civil toca a la porta d’una ciudadana per requerir-la a declarar per haver visitat una clínica on es practica la interrupció voluntària de l’embaràs a l’empara de l’actual llei estatal, quan es requerixen i perseguixen metges i sanitaris per haver-se posat al servei d’este dret democràtic, quan la caverna de la dreta política, civil i religiosa sacsegen l’opinió pública amb una campanya sensacionalista i infamant, quan la sanitat pública és incapaz de garantir l’accés a la interrupció voluntària de l’embraràs i obliga les dones a acudir a la medicina privada…, és que les coses ni estan bé ni estan clares.
A les dones no ens agrada la llei estatal que regula el dret a l’avortament, mai ens va agradar una llei que limita este dret en funció d’uns supostos, cosa que implica que les dones no podem decidir en llibertat la nostra pròpia maternitat i exercim el dret a l’avortament només en estricta vigilancia. La llei estatal vigent és el resultat de les concessions en esta matèria que es va fer a la caverna, a la dreta… Les dones sempre vam reclamar una llei de plaços, una legislació que, reconeguent l’avortament com un dret de les dones a decidir, deixara en mans de les ciutadanes el seu exercici sense vigilàncies.
Dècades después d’haver-se aprovat la llei estatal, ens trobem en una situació de persecució de dones i sanitaris. El PSOE fa quatre anys va prometre canviar esta llei, no ho ha fet i ara només es compromet a un debat. La reculada en la defensa dels compromisos i dels drets de les dones és evident. I la dreta s’acreix…
Les ciutadanes valencianes tenim dret al ple exercici dels nostres drets, tenim dret a decidir, en tot i sempre. També en la defensa dels nostres drets i benestar, les ciutadanes valencianes tenim una assignatura pendent, la de poder decidir en la nostra pròpia casa. Volem una llei valenciana d’interrupció de l’embaràs de plaços. Volem que la sanitat pública valenciana garantisca el ple exercici del dret de l’avortament. Volem decidir en llibertat.

6 de desembre: La Constitució se costipa?

Article d'opinió de Joan S. Sorribes

Un any més, i ja fa 29, arribem al 6 de desembre, i un any més hi haurà solemnes declaracions i solemnes falsificacions a propòsit de l’aniversari de la Constitució del 1978, no solament amb interpretacions més o menys distorsionades dels fets, amb discutibles, com a mínim, significacions, sinó fins i tot amb la pura i dura manipulació i ocultació dels fets que conduïren a la Carta Magna espanyola…, res de l’altre barri, que és secular la màxima que diu que la Història la fan els vencedors. Enguany, però, el bloc constitucionalista espanyol tancarà files amb una monarquia que té moqueta en el nas, anunci potser d’un costipat major que qui sap si demà serà ja una pneumonia, per això els constitucionalistes l’embolcallen i protegixen amb la rogigualda més que mai, aplaudixen qualsevol mostra de vigor encara que siga tan qüestionable com ordenar callar un president electe d’un altre país, i entretenen el refredat reial amb un culebrón de fer passar per l’Audiència nacional espanyola díscols dibuixants de llapissera, revoltats de mistera i foto socarrimada, i rebels de la paraula, tot ells situats, això sí a l’esquerra… No, no confonc les coses: Constitució espanyola i monarquia són una i indissoluble, la integridad de la Nación Española. La República, espanyola, o és un memorial o és, com a proposta de futur, bé un regne sense corona o bé un impossible històric. L’aniversari d’enguany precedix el que farà 30 l’any que ve i que, temps al temps, tindrà suc i molla: espereu per al 2008 un pletòric nacionalisme espanyol que podrà, finalment, corejar amb lletra el seu himne. No deixaran passar l’oportunitat d’una xifra tan rodona per vacunar la Constitució contra el contagi republicà i sobiranista, i menys encara quan en l’agenda de l’any es dirimix el govern de la Moncloa, l’Estatut català passat pel Constitucional, i la proposta d’Ibarretxe… Mal any per anar a buscar “federales” a Madrid, si és que hi ha algú que encara els busca. I ben mirat, ja s’ho faran ells…, nosaltres, perquè no els deixem la seua Constitució i directament ens anem d’Espanya?

Indignació absoluta

Article d’opinió de Joan S. Sorribes
(Un jove de 16 anys és assassinat hui a Madrid per un escamot neonazi)

Indignació i ràbia. No trobe altres paraules, ni vull trobar-les. Setze anys només. Havia de passar. Més tard o més d’hora, havíem de tindre un cadàver. L’escalada d’accions feixistes, l’escalada de la coordinació dels escamots de l’ultradreta que hem anat denunciant havia de cobrar-se una víctima de nou. Ha sigut la de Carlos…
Esta ultradreta s’està alimentant de la passivitat de les autoritats juficials, policials i governatives davant l’allau de fets, cada vegada més violents, cada vegada més organitzats, cada vegada més desavergonyits d’uns grups que darrere excuses xenòfobes, racistes, nacionalistes espanyoles o populistes, són allò que són: feixistes. La gent de brega i bronca fàcil que formen els escamots són la punta de l’iceberg d’alguns encorbatats que semblen decidits a escalfar l’ambient amb boiroses i gens benèvoles intencions.
El discurs d’aquells que volen reduir estos fets a meres baralles entre bandes rivals, a l’exaltació d’extremistes d’un i altre costat, a fets aillats de descerebrats sense relació ideològica o política, només es poden considerar com una irresponsabilitat o com un insult a la intel·ligència.
A esta gent cal parar-li els peus, abans que els seus peus ens esclafen el cap a tots els demés.