Article d'Opinió de Joan S. Sorribes
Quan vaig llegir l’enunciat de la pregunta en ANNA (Hem de permetre aquesta cultura en els territoris de la Mediterrània Occidental, en la futura República Valenciana, en la futura República Catalana…? ) amb una pàgina de EL PAÍS en què apareix la fotografia d’una dona afgana vestint el Burka, vaig tindre sentiments i pensaments molt contraposats, ho confesse, també una certa vergonya i una molta indignació, que li hem de fer…
De vegades ens traixen a través del llenguatge les pròpies contradiccions, m’explicaré. Uns dies abans vaig declarar la meua admiració per la saviesa cultural dels pobles indígenes andino-amaçònics a propòsit d’eixos coneixements quasi genètics que tenen de coses que els europeus (els occidentals, en general, o universalment, els “desenvolupats”) fa segles que vam perdre, i la meua neboda, a qui li vaig fer el comentari, em va etzibar: “has semblat un racista”. Pensant pensant en la reflexió cruel de la meua neboda amb este vell militant d’una esquerra, per definició, antiracista, vaig acabar donant-li la raó. Doncs alguna cosa semblant passa amb eixa pregunta, maliciosa i poc pensada (espere) que ens proposa la direcció d’AnnaNotícies.
El Burka és un vestit, un vestit amb profundes connotacions criminals contra les dones, això és cert, marginador, excloent, insultant, i afegiu tots els adjectius que s’escauen… També és cert que en Afganistan, i algunes altres repúbliques (que no són les futures de la Mediterrània occidental que es referencien per l’editor, també obviant que són de l’occident mediterrani murcians, andalusos i balears, per esmentar només aquells baix l’Imperi espanyol -supose que un altre lapsus traïdorenc de l’inconscient), són la darrera protecció de les dones contra els més criminals abusos dels seus conciutadans varons (però això ja és tota una altra història).
En què s’assembla, doncs, la pregunta de l’editor d’Anna a l’admiració que jo vaig declarar pels indis andino-amaçònics? Doncs en dues consideracions prèvies: la generalització d’un fet a tota una nacionalitat, per la via de l’adscripció ètnico-cultural, o raça en llenguatge més vulgar, i per la universalització consegüent d’un valor al punt d’invalidar (com es suggerix per l’editor d’Anna) tots els valors d’eixa cultura, tant com en el meu cas per elogiar de forma absoluta unes cultures per la magnificació d’un aspecte concret de les mateixes. I això, es mire com es mire, és racisme.
Sí, el meu comentari vessava racisme, inconscient, atàvic, disfressat d’admiració i romanticisme fora de lloc, i la pregunta de l’editor d’Anna traspua el mateix racisme, que estic segur també és atàvic i fruit de la inconsciència. Perquè jo vaig oblidar que els mateixos pobles per qui declarava admiració es dedicaven també en temps no massa pretèrits a realitzar sanguinaris i cruels rituals, posem per cas, com l’editor d’Anna va oblidar que la mateixa cultura que dubta tinga cabuda entre nosaltres és part intrínseca de la nostra pròpia història i que també s’abilla, posem per cas, amb l’Hijab, un preciós mocador també molt representatiu de la cultura musulmana (era eixa la cultura a la que es referia l’editor d’Anna, supose…) i les connotacions del qual no són ni de lluny equiparables al Burka.
Definitivament, la meua neboda tenia raó en el retret que em va fer i ja em cuidaré en endavant de mirar molt bé a qui declare la meua admiració, o millor dit quins són els argument de la meua admiració. Ja m’agradaria que, qui corresponga, faça l’oportuna reflexió i rectifique preguntes que així formulades i sobre eixa base només ens poden aconduïr a escenaris absolutament rebutjables. El racisme de vegades el tenim tan a flor de pell que només un exercici de saludable i honrada racionalitat ens pot salvar d’esdevenir una nova bèstia. Només faltava que acabarem impedint que en les nostres escoles i en la futura República Valenciana, les noves valencianes musulmanes no pogueren lluir l’Hijab o que acabàrem aplaudint una nova reedició d’aquella expulsió dels valencians tagarins.
Quan vaig llegir l’enunciat de la pregunta en ANNA (Hem de permetre aquesta cultura en els territoris de la Mediterrània Occidental, en la futura República Valenciana, en la futura República Catalana…? ) amb una pàgina de EL PAÍS en què apareix la fotografia d’una dona afgana vestint el Burka, vaig tindre sentiments i pensaments molt contraposats, ho confesse, també una certa vergonya i una molta indignació, que li hem de fer…
De vegades ens traixen a través del llenguatge les pròpies contradiccions, m’explicaré. Uns dies abans vaig declarar la meua admiració per la saviesa cultural dels pobles indígenes andino-amaçònics a propòsit d’eixos coneixements quasi genètics que tenen de coses que els europeus (els occidentals, en general, o universalment, els “desenvolupats”) fa segles que vam perdre, i la meua neboda, a qui li vaig fer el comentari, em va etzibar: “has semblat un racista”. Pensant pensant en la reflexió cruel de la meua neboda amb este vell militant d’una esquerra, per definició, antiracista, vaig acabar donant-li la raó. Doncs alguna cosa semblant passa amb eixa pregunta, maliciosa i poc pensada (espere) que ens proposa la direcció d’AnnaNotícies.
El Burka és un vestit, un vestit amb profundes connotacions criminals contra les dones, això és cert, marginador, excloent, insultant, i afegiu tots els adjectius que s’escauen… També és cert que en Afganistan, i algunes altres repúbliques (que no són les futures de la Mediterrània occidental que es referencien per l’editor, també obviant que són de l’occident mediterrani murcians, andalusos i balears, per esmentar només aquells baix l’Imperi espanyol -supose que un altre lapsus traïdorenc de l’inconscient), són la darrera protecció de les dones contra els més criminals abusos dels seus conciutadans varons (però això ja és tota una altra història).
En què s’assembla, doncs, la pregunta de l’editor d’Anna a l’admiració que jo vaig declarar pels indis andino-amaçònics? Doncs en dues consideracions prèvies: la generalització d’un fet a tota una nacionalitat, per la via de l’adscripció ètnico-cultural, o raça en llenguatge més vulgar, i per la universalització consegüent d’un valor al punt d’invalidar (com es suggerix per l’editor d’Anna) tots els valors d’eixa cultura, tant com en el meu cas per elogiar de forma absoluta unes cultures per la magnificació d’un aspecte concret de les mateixes. I això, es mire com es mire, és racisme.
Sí, el meu comentari vessava racisme, inconscient, atàvic, disfressat d’admiració i romanticisme fora de lloc, i la pregunta de l’editor d’Anna traspua el mateix racisme, que estic segur també és atàvic i fruit de la inconsciència. Perquè jo vaig oblidar que els mateixos pobles per qui declarava admiració es dedicaven també en temps no massa pretèrits a realitzar sanguinaris i cruels rituals, posem per cas, com l’editor d’Anna va oblidar que la mateixa cultura que dubta tinga cabuda entre nosaltres és part intrínseca de la nostra pròpia història i que també s’abilla, posem per cas, amb l’Hijab, un preciós mocador també molt representatiu de la cultura musulmana (era eixa la cultura a la que es referia l’editor d’Anna, supose…) i les connotacions del qual no són ni de lluny equiparables al Burka.
Definitivament, la meua neboda tenia raó en el retret que em va fer i ja em cuidaré en endavant de mirar molt bé a qui declare la meua admiració, o millor dit quins són els argument de la meua admiració. Ja m’agradaria que, qui corresponga, faça l’oportuna reflexió i rectifique preguntes que així formulades i sobre eixa base només ens poden aconduïr a escenaris absolutament rebutjables. El racisme de vegades el tenim tan a flor de pell que només un exercici de saludable i honrada racionalitat ens pot salvar d’esdevenir una nova bèstia. Només faltava que acabarem impedint que en les nostres escoles i en la futura República Valenciana, les noves valencianes musulmanes no pogueren lluir l’Hijab o que acabàrem aplaudint una nova reedició d’aquella expulsió dels valencians tagarins.
